un de nou

Aquest blog feia dies que ningú li feia cas i la veritat es que és una llàstima, sobretot per mi. Perquè crec que de tant en tant vomitar sobre les tecles el que et passa pel cap es un exercici molt bo (tipus divà de psicòleg do it you self) amb la excusa de que he tornat a fotre el camp, aquí va el nou post.

En primer lloc, m’agradaria explicar com ha ant tot plegat. Si fa un any quan marxava cap el Nepal estava una mica dessepcionat amb la meva manera d’afrontar la vida en societat, ara es una mica diferent. No es que hagi deixat de pensar que la societat en que vivim esta podrida, però crec que potser si que hi ha un espai per mi. Aquest espai no el regalen, però si intentes no capficar-te en el que no t’agrada i t’agafes ben fort al que de veritat t’omple la cosa es mes senzilla i gratificant. Fixar-se en el detalls, en anar disfrutant de cada pas, ja el facis a dins de casa o a l’altre punta del mon. El que vinc a dir, és que anar a sopar el divendres amb els amic, el menjar una paella a casa els pares el diumenge o prendre’s un suc de taronja acabat d’exprimir al mati amb la millor companyia que conec o simplement aturar-se de tant en tant per trucar als qui t’estimes i no ho fas normalment son motius suficients per ser feliç i que collons això es el que jo vull: ser feliç.

No es que ara nomes em dediqui a paladejar els plaers de la vida, però si que intento ser-ne conscient. I amb aquesta introducció anirem directament al gra, que es el que suposo que us interessa, com van les coses per aquí.

Després de la mes que agònica experiència de recórrer infinitat de km amb avions ja estic a NZ, ara ja entenc el significat de companyia low cost a gran escala. Gracies a la hospitalitat del Bernat Arias, el amic d’una amiga, la escala a Paris va ser una mica mes suportable. El fet es que ara ja estic a la illa sud. L’últim del avions arribava a les 12 de la nit a Cristchurch així que vaig agafar una furgo que fa de llançadora des de l’aeroport cap a la ciutat i des de allí vaig arribar a un hostel que estava full. Amb tot això ja eren les dues de la matinada i em vaig quedar a dormir en un sofà de la zona comú. L’endemà al matí quan van obrir la recepció vaig fer veure que acabava d’arribar aquell mati per tal de no haver de pagar res.

Durant tot matí la meva principal ocupació va ser anar a buscar una furgo per comprar-me i tinc el plaer de presentar ‘us la meva nova adquisició, una chatarra en tota regla. Per uns 1300 euros m’he pillat una Toyota mini ace, algo així com una vanete. El tiu que me la ha venut es bon pavo ja que de moment només li he pagat la mitat. De cara a dilluns hauria de pagar-li la resta, a més d’arribar al tracte que d’aquí  a quatre mesos me la recompra per la mitat del preu acordat. La furgo ve equipada amb un llit i cotxarros per cuinar així que ja es pot dir que tinc una casa amb rodes.

I fins aquí la meva primera connexió. Un peto molt fort per tots aquells que em llegiu i pels que no també