al infern en avio

ara mateix estic a la ciutat de Nepalghanj o algo aixi. Aquest mati he agafat un avio molt cutre, bimotor amb helices, que ma deixat a dues hores infernals de bus d'aqui. Ara mateix aqui fa molta calor i molta humitat aixi que segurament vaig cap a un parc natural que esta aqui al costatat i intentare buscar algun tipus de safari fotografic economic, ja que aquest parc natural te tigres de Bengala, rinoceronts , elefants i molta molta marihuana (wild life) pero no es  bona temporada per vindre aqui, pero no es veuen tigres tots el dies, aixi que aprofito la benentesa.

El Dollpo increible, un lloc perdut amb uns paisatges increibles i tot de Tibetans, que viuen en aquestes valls. He estat 4 dies sense passar per cap poble, nomes campaments de gent  que es dedica a buscar la Hayarsacumba, un cuc que troben sota terra per despres vendrels a la china ( Himalayan Viagra) aquest negaci mou molts milions de  rupies, i les muntanyes son plenes de gent buscant aquest cuc. Una vegada el cuc es mort, a sobre i neix un bolet molt petitet, i aquest marca la ubicacio del cuc. ja us ho esxplicare millor.

 Despres de pasar dos colls de mes de 5 mil metres arrives a un poble encantador amb parabolica de les grans ( paella per 200) i al enchufar el movil; veus que avui es el dia que es casen l'Ari i al Lluis , increible poder fer aquesta trucada i donar-los la enorabona ( aquesta vegada si que vaig plorar, Gema), satelit conection, no te preu, o si.

Laltre cosa curiosa es el funcionament d'aquest  aeroports de muntanya on no esta gaire clar quan i com volen els avions , tot depen de les condicions meteorologiques. total que al final he pagat 65 Eurus i el meu mobil pel billet d'avio i aqui estic. Molts petons a totes i ja us dire algo mes en pocs dies

les terres del lleopard de les neus

Ara despres de veure la finalisima de la champinyons amb un merengue a Pokara hem vaig pujar a un autobus que em va portar fins alla on s'acaven les carreteres i comencen les muntanyes. Desde alli he estat 9 dies creuant muntanyes i valls tot creuant la Dorphathan Hunting Reserve, un lloc increible amb grans altiplans de herva verda i gent que es dedica a la trasumancia, com avans s'havia fet al noste Pirineu.
La cosa hem senta de puta mare he conegut al altre guiri que tambe esta per aqui un israelita que estava afincat en un minipoble amb un cavall i estava flipant per aqui com jo, mola molt trovar mentalitat ocidental quan fa dies que nomes fas comunicacio no verval i chapureig de nepali. Tambe he compartit cami amb caravanes de burros que portejen menjar i llenya (i en algun cas la meva motxilla tambe) i pastors de cabres i bufals.
ja una mica mes amunt he fet un bibac a 4500m i en una petita baumeta i m'ha nevat tota la nit ( i no vaig plorar Gema) ja saveu la maco que es llevarse i veureu tot enfarinat.
En aquestes valls i ha uns campaments enormes amb mes de 100 perssones que es dedican a recollir uns cucs morts que estan sota uns bolets amb els que es fa un viagra natural que val una pasta.
Ara estic a Dunai i vaig cap a l'alt Dolpo una zona poblada per petites comunitats de Refugiats Tibetans i un llac dels mes alts del mon Pokhsumdo Lake, pel cami he de creuar dos colls de mes de 5000m i passar per davant duna cascada de mes de 1000m de desnivell, ja us ho explicare.
En un mes mes torno a estar per aqui. Petons a tots i totes