Un cop tenia la furgo completament en el meu poder vaig adonar-me que al putos kiwis no eles entenc quan em parlen, fills de la gran puta voleu fer el favor de vocalitzar millor. La veritat es que son ben educats i no els i importa repetir les coses quaranta vegades fins que finalment els entens, però que cony, no podrien fer-ho millor a la primera. Quan parlo amb un alemany, amb un canadenc, amb un yanky... me’n adono que realment si q entenc l’anglès es a ells a qui no entenc. Espero que això vagi millorant amb els dies.
Ara ja en ruta, jo i la meva furgo amb volant a l’esquerra. I la meva pregunta es si no canvien l’ordre dels pedals perquè collons posen els comandaments dels intermitents on els neteja parabrises i al inrevés. El primer dia de carretera vaig crear unes situacions delicades i perilloses conduint en contra direcció per carretera oberta i no ser-ne conscient fins que et trobes a un de cara i et preguntes si has fet be de pillar-te un carro. Per sort meva, després de més de 900km ja em surt gairebé naturalment això d’anar per l’esquerra.
Després d’aquest dies a Kaikoura vaig parar a dormir al motor camp de Seedon, el poblatxo que te l’honor d’acollir la bodega on demà començaré a currar durant unes 8 setmanes, El poble em recorda aquelles road movies americanes on per accident, els protagonistes arriben a un poble en mig del desert on els seus habitants amb gorra de trucker i winchestrer a la mà els hi fan passar una autèntic infern als protagonistes. La parada a Seedon no va ser casual, l’endemà al matí vaig anar fer una visita a la bodega i així conèixer els meus caps i en persona acabar de parlar algunes cosetes que no tenia clares.
De fet vaig anar de pujada per un camí que va per la costa i vas trobant platges increïbles, i on hi ha camps per acampar, en teoria s’ha de pagar 12 buks per nit, però la cossa és self fees paiment i jo una mica punkarra, es a dir q no en vaig pagar ni una, el mes curiós es que hauria d’haver fet les reserves abans d’entrar al parc però com que no ho havia fet vaig decidir tirar pel dret i sudar de tot.
Després de caminar una mica i dormir amb la tenda que havia portat de Bcn torno a posarem al volant de la chatara per anar aquest cop cap el Malborought Sounds, Uns laberint de canals marítims excavats per antics glaciars.
.
Ara ja estic a la cas que comparteixo per dema començar a plegar el llom i guanyar-me uns dòlars que aquest país està caríssim.