Ara despres de veure la finalisima de la champinyons amb un merengue a Pokara hem vaig pujar a un autobus que em va portar fins alla on s'acaven les carreteres i comencen les muntanyes. Desde alli he estat 9 dies creuant muntanyes i valls tot creuant la Dorphathan Hunting Reserve, un lloc increible amb grans altiplans de herva verda i gent que es dedica a la trasumancia, com avans s'havia fet al noste Pirineu.
La cosa hem senta de puta mare he conegut al altre guiri que tambe esta per aqui un israelita que estava afincat en un minipoble amb un cavall i estava flipant per aqui com jo, mola molt trovar mentalitat ocidental quan fa dies que nomes fas comunicacio no verval i chapureig de nepali. Tambe he compartit cami amb caravanes de burros que portejen menjar i llenya (i en algun cas la meva motxilla tambe) i pastors de cabres i bufals.
ja una mica mes amunt he fet un bibac a 4500m i en una petita baumeta i m'ha nevat tota la nit ( i no vaig plorar Gema) ja saveu la maco que es llevarse i veureu tot enfarinat.
En aquestes valls i ha uns campaments enormes amb mes de 100 perssones que es dedican a recollir uns cucs morts que estan sota uns bolets amb els que es fa un viagra natural que val una pasta.
Ara estic a Dunai i vaig cap a l'alt Dolpo una zona poblada per petites comunitats de Refugiats Tibetans i un llac dels mes alts del mon Pokhsumdo Lake, pel cami he de creuar dos colls de mes de 5000m i passar per davant duna cascada de mes de 1000m de desnivell, ja us ho explicare.
En un mes mes torno a estar per aqui. Petons a tots i totes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada