dilluns, 23 de maig del 2011

Despres de caminar entre els gegants

ara feia uns dies que no menchufava a  internet, si mes no, amb ganes descriure algo una mica bo. la veritat es que ara tampoc seria el moment pero bueno aqui va.
desde la ultima vegada que vaig escriure he estat durant 12 dies fent la volta als Anapurna, la veritat es que el lloc es increible en dotze dies el paisatge cambia  moltissim desde desert a  jungla espesa, de muntanya exuverant de verd, al nostre pirineu o algo encara mes auster i pedregos. pero maco de veritat. Creuant grans rius i surfejant entre el busines que tenen alli adalt muntat. el menjar es carissim . en serio i tornaria a anar pero corregant molt menjar i fent ho diferent pero alli vaig comencar a sentirme  full power i en armonia amb mi i les meves relacions amb la gent la cosa va comencar a fluir i com qui no sen adona comencas a conectar amb la gent que tenvolta ja siguin d'alli o d'alla.

ara mateix i desde fa una setmana mes o menys estic instalat a casa del Ramh i Maya dos nepalis que m'han acceptat a casa seva. aixi que ara estic a prop de Pokhara mitja hora a peu pel jungle way amb el Babu el gos, un grapat de cabres , dos bufalas i infinits insectes. a veure si un dia d\aquests baixo amb la camara i penjo unes fotos i us explico algo mes de la meva familia adoptiva nepali que la veritat es que son un encant em porten te i menjar i jo visc com un califa amb un bon canuto a la ma. tot i que tambe curro a la casa i a l'hort 100% bio. aquesta casa funciona amb aigua de pluja per rentar les coses i regar amb aigua de pluja i la potable es bombeja atraves de la jungla 280 m de desnivell.

He tobat la biografia de la Frida Khalo en castella i la estic acabant de llegir. shanty live. I el projecte mes important de tots es una sortida cap al Dolpo. Una zona remota al costat dels Anapurnes on es triga 10 dies a peu per arrivar aveure que tal va la cosa avans de marxar us dire alguna altre cosa

1 comentari:

  1. Visca, visca, VISCA! Visca, visca, VISCA! Que bé, que bé, que massa bé...

    Ara sí que tinc la sensaciò que estàs trobant el que buscaves. I això és el que em feia ballar el cap. Tants dies sense post i tot el facebook dient que seràs aquí pel casament... Piensa mal i accertaràs que diuen.

    Però no! Tu no et perds i si ho fas saps trobar-te. M'encanta sentir tot això de la familia adoptiva. Genial!

    Els parlaràs de la crazy cousin you left in Bcn? Passa'ls aquest missatge: She says that she is very happy you are takeing good care of me. All the best!

    Take care, kiku micu!

    M

    ResponElimina