Avui ha estat el meu dia de festa. Aquesta es
la ultima setmana de feina, ara ja el ritme ha afluixat molt. Ja fa dies que s’ha
collit tot el raïm, i estem acabant de fer el vi d’enguany i fent neteja de
totes les instal·lacions. En certs aspectes estic molt descontent de com ha
anat la verema aquí. No puc entendre la falta de informació a la que ens han
tingut, o com 4 fucking winemakers no saben planificar una puta verema. El cas
es que desde Barcelona vàrem estar enviant-nos e-mails en els quals em
prometien molta més feina de la que finalment m’han donat i clar això es una
putada, per que vol dir que he fet menys pasta de la que en un principi hem van
prometre. Aquest inconvenient mes o menys es podia veure des de el principi de
la verema, ja que ha sigut una mala temporada a NZ, però els covards no ens ho
han dit res clarament i ni molt menys cara a cara, ni a mi i als altres
treballador que com jo estem aquí fent temporada. Jo puc entendre que la producció
del raïm depèn de molts factors i que
els responsables del celler no tenen el poder diví de controlar aquests
factors, però la falta de sinceritat i transparència si que em toca els
pebrots.
Per altre banda la experiència ha estat molt
positiva. La meva estada aquí m’ha fet pensar que a la meva cooperativa n’he
aprés molt més del que creia saber d’aquest món i aquí he tingut la oportunitat
de prendran consciència. I que collons això et fa sentir be. Per altre banda
estic molt content de com han anat les coses amb els meus companys de casa i dels
currantes del torn del nit. Si al principi tenia certes reticències a com
aniria tot plegat, ara corroboro que soc una mica donat a etiquetar la gent i
fer judicis arbitraris sobre els desconeguts i que tot sovint m’equivoco. Lo bo
del cas es que en aquest cas la meva errada ha estat per a bé. Molta gent de
molts llocs i bon rollo en general. El difícilment socialitzable s’ho ha passat
molt be. Hem fet moltes barbacoes i festes: hangover stayler. El fet d’haver-m’ho
passat bé és el que em fa dir que ha valgut la pena tot plegat, no us penseu
que tot han estat flors i violes també he tingut les meves ratllades.
Un altre cosa que ha sigut una putada per mi,
es que m’he esquinçat el turmell. He estat de baixa una setmana i després he
pogut continuar treballant els últims dies, però encara el tinc una mica inflat
i em fa punxades de tant en tant. Espero que amb aquest mes i mig que hem queda
de vacances a NZ pugui acabar de curar-lo i estigui a full power per poder anar
cap a Tai amb l’Helena que en tinc moltíssimes ganes.
Ara la meva tartana tornarà a fer retronar els
motor per anar de nou a recórrer les terres nova zelandeses. Aquesta vegada recullo per unes setmanes L’Amalia
la catalana que ha treballat amb mi al celler. Tenim la intenció d’anar baixant
per la costa est i continuar fent la volta a la illa sud. Però això ja seran
una historia pel següent post.
Un petó molt fort per tots
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada