una mica fred això de l'acer inoxidable

Aquesta ha estat la meva primera setmana de feina a la bodega. La veritat no ha estat una de les millors setmanes de la meva vida. Aquí ha fet un estiu molt fred, i el raïm ni ha madurat, ni madurarà.  El celler es d’allò més gran i està ple d’acer inoxidable, maquinaria nova i en quantitat.
Aquí es gasten la pasta tant en infraestructura com en personal. Ha sigut una setmana dallo mes agobïant, Em estat un dia fent training i xerrades de seguretat, un passeig per les vinyes,  tenen una pila d'hectàrees amb files de ceps que no sacaven mai. També hem estat fent un tast dels seus vins. Com que no hi havia feina a la bodega i ens han tingut per aquí rentant inoxidable amb un raspall i fent neteja general per tal de poder arrancar en dues setmanes a tota maquina, espero. Hem fet alguna cosa de feina al celler però no massa cosa. El millor de tot es conèixer el personal que curra aquí em sembla que serem unes 40 persones treballant als dos torns. La gent de la bodega s’ha de dir que es molt agradable i del bon rotllo. Gent de tot arreu i que com jo estem aquí a la expectativa de com anirà tot i amb ganes de començar ja i fer una mica de diners que aquí tot es molt car.

L’altre novetat es la casa que m’han proporcionat la gent del celler. Es una caseta de fusta la veritat es que bastant maca amb jardi, tot i que una mica petita per sis persones. Això sembla un acudit sabeu d’aquells que diuen: que fa un francès, un alemany, un portuguès, un australià, un brasiler i un català en una bodega. La convivència de moment va be, ens riem i fem cosetes junts però no hi ha res com els amics de tota la vida. Aquí igual que a la feina, estic a la expectativa de com anirà tot. Encara es massa d’hora i quan comencem a treballar dotze hores a veure com ens ho fem.

Jo he de dir que estic una mica enyorat i no se com anirà tot. Estic una mica cagat amb tot plegat. Però segur que anirà be. ja ho veureu